Wolfgang Korte (Quakenbrück, Alemanya) Domenico Ciano (Grugliasco, Italia), IIdiko Bodo (Mor, Hongria), Manel Ordoño (Valls, Espanya) Marcin Olejak i Heinz Bierbaum (Tychy, Polònia).

Per part de la direcció va assistir Marcus Kötting

L’ordre del dia tenia els següents punts:

La representació de la direcció Sr. Marcus Kötting es va fer una presentació de la situació que hi ha actualment en referència al Charter 11, ens comunica que s’ha sortit de la situació de protecció, i ens explica la diferencia que existeix del que s’entén com bancarrota en els Estats Units respecte a Europa.

Ens afegeix que les accions varen sortit en borsa com ja sabeu amb el nom de LEA amb una cotització inicial de 39$ i es preveu que pugin arribin als 60$.

Per tant la recuperació es preveu que sigui mes rapida del que s’esperava.

En tota Europa hi ha un factor comú en totes les empreses de Lear, la falta de comandes y projectes,  tot i que sembla que hagi una sensible milloria, la tendència es un desplaçament de la producció cap orient, tot i que es lent es més rapit  del que desitjaríem tots.

La direcció ens comunica que tot i això tenim símptomes de millora, però les negociacions dels projectes s’estan portant amb molta pressió per part dels clients, en el que es refereix als preus. També ens diu que cada projecte es te que tractar independentment i separar sallents de la part d’elèctrics/electrònics

La companyia ens informa de que ja te adjudicats nous projectes, i que una part es tenen que portar a terme en Europa, però no se coneixen les ubicacions.

La situació de la crisis s’ha portat de diferent manera en les diferents plantes de Europa, en Alemanya s’ha optat per la reducció de jornades i els acomiadaments de alts directius per reduir costos, altres empreses han fet reestructuracions importants per poder assumir els costos, algunes altres, per falta o pèrdua de projectes han tancat o estant es procés de tancament.

La corporació esta preparant una gran planta en Marroc, i ja esta en procés de selecció de treballadors, i un altre en funcionament en Tunísia. Des de el Comitè Europeu es veu com un tema que tenim que estar molt al damunt d’aquests dos empreses, ja que no son de la Comunitat Europea.

Des de Espanya i concretament de Lear Valls, també tindrem que estar molt atens de la evolució d’aquestes plantes ja que ens podrien afectar molt directament.

Respecte a les plantes de Epila i Logroño, en la primera hi ha una negociació per la compra per part de  Jhonson & Control, i enla segona, Logroño, esta dintre de les empreses que podien formar part d’una possible unificació de la producció a nivell europeu dels para-sols i els reposacaps, tot i que la direcció no va ser massa concloent al respecte.

Respecte a la plata de Valls La direcció veu per el pròxim any 2010 un any d’incertesa tant en volum de treball com  de fiabilitat dels proveïdors, aquesta visió esta feta en l’últim trimestre, on la situació encara no havia repuntat en treball, tot i això no ens te que fer confiar i tindrem que estar molt en  compte de com va evolucionat la situació en el futur.

Molt cordialment.

Secció Sindical UGT Lear Valls